Lorena i Mónica:
Bueno doncs a nosaltres aquest treball ens ha semblat interessant, per part perque la Lorea sap bastant d'informàtica i ha estat més fàcil.També perque he treballat juntes i sempre hem estat compenetrades i hem fet el treball entre les dues i ha estat més fàcil.
I aquesta manera de fer-ho a un blog, a internet ha estat una altre manera d'aprendre.
ATT; LORENA I MÓNICA.!
jueves, 5 de junio de 2008
ENERGIA DE SANG~
L'energia de sang es l'energia que es fa amb força, pot ser humana o animal.Aquesta energia s'ha utilitzat desde els temps més antics, per els hominids i després al neolític, quan van començar a domesticar els animals, es van començar a utilitzar.Avui dia l'energia de sang no s'aprofita molt, ja que, despres de la revolució industrial, el que més s'utilitzen son les màquines, per no necessitar la utilització de la força. Encara avui s'utilitza al camp per exempre per llaurar el terra, pero pocs ho utilitzen.
GÀBIA DE FARADAY~
GÀBIA DE FARADAY
Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.
Aquest fenomen té una important aplicació en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques o en el cas dels repetidors de ràdio i televisió situats en cims de muntanyes que són exposats a les variacions electromagnètiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.
El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.
Aquest fenomen té una important aplicació en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques o en el cas dels repetidors de ràdio i televisió situats en cims de muntanyes que són exposats a les variacions electromagnètiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.
El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.
L'ELECTRICITAT~
En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenomens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenomens prou coneguts com el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenomens elèctric i les seves aplicacions.
En el llenguatge general podem utilitzar el terme electricitat per designar un cert nombre de fenomens, però és massa ambigu per a ser utilitzat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:
Càrrega elèctrica: Propietat d'algunes partícules subatomiques que determina les seves interaccions electromagnètiques. La matèria elèctricament carregada és afectada pels camps electromagnètics i en produeix.
Corrent elèctric: Moviment o flux de partícules elèctricament carregades.
Camp elèctric: Efecte produït per una càrrega elèctrica sobre altres que en són properes.
Potencial elèctric: Capacitat d'un camp elèctric de produir un treball.
Electromagnetisme: Interració fonamental entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenomens elèctrics i magnètics.
En el llenguatge general podem utilitzar el terme electricitat per designar un cert nombre de fenomens, però és massa ambigu per a ser utilitzat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:
Càrrega elèctrica: Propietat d'algunes partícules subatomiques que determina les seves interaccions electromagnètiques. La matèria elèctricament carregada és afectada pels camps electromagnètics i en produeix.
Corrent elèctric: Moviment o flux de partícules elèctricament carregades.
Camp elèctric: Efecte produït per una càrrega elèctrica sobre altres que en són properes.
Potencial elèctric: Capacitat d'un camp elèctric de produir un treball.
Electromagnetisme: Interració fonamental entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenomens elèctrics i magnètics.
L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla va jugar un paper capdavanter en l'expansió i el desenvolupament de la utilització de l'electricitat, els seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmic, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.)
VAPOR~
El Vapor es un gas que es pot condensar a temperatura constant, augmentant-ne la pressió.Per fer-ho a la inversa, transformar el Vapor en liquid, es tindria que augmentar la temperaturaEl vapor s'ha utilitzat en màquines. Una màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
LA MÀQUINA DE VAPOR:
La màquina de vapor la podem definir com aquell aparell capaç de transformar l'energia que li proporciona el vapor (sotmès, evidentment a pressió controlada) en energia en forma de treball mecànic.L'evolució d'aquestes màquines ha estat progressiva al llarg dels anys.Una de les primeres màquines de vapor de les que es té constància es va trobar descrita al manuscrit "Spiritalia seu Pneumàtica" (»130 a.C )en el qual Heró d'Alexandria, el autor, va intentar recopilar diverses màquines ja existents així com en va afegir algunes altres inventades per ell. Aquesta màquina era l'anomenada Aeolípila d'Herò.El seu funcionament era molt simple:
Mitjançant una caldera a la part inferior de la màquina plena d'aigua, l'escalfava fins a fer-la bullir de tal manera que en l'evaporació d'aquesta es crees el vapor d'aigua.- Aquest vapor d'aigua canalitzat a traves d'un conducte arribava a la part superior de la màquina que constava d'una bola buida amb dos sortides per al vapor d'aigua.- Empesa per la força de la sortida del vapor d'aigua la bola es posava a girar sobre el seu eix demostrant així la força del vapor d'aigua.
EL CARBÓ~
EL CARBÓ:
El carbó és una roca estratificada combustible de color negre que se forma a partir de la descomposició de restes vegetals al llarg de milions d’anys. La qualitat del carbó i el seu poder calorífic depenen de la antiguitat d’aquest procés: antracita i hulla (era primària, carbonífera ).
El carbó que hauria de ser utilitzat en major quantitat, és la antracita ja que aquest és el més ric en carboni ja que va estar exposat a temperatures i pressions molt elevades durant la seva formació, a més de posseir una major capacitat energètica i ser menys contaminant. Els motius que ens duen a concloure que aquest carbó no és utilitzat en la magnitud que nosaltres estimem és que l’antracita és troba en fines capes i a una gran profunditat, per lo tant això fa encarir molt la seva extracció.
El carbó com a font d’energia satisfà a mercats molt diversos: generació de electricitat, fabricació d’acer, fabricació de ciment i diferents processos industrials de calentament .
En els països desenvolupats, es seu ús domèstic per calefacció i cocció és també significatiu.
No obstant, el principal ús del carbó ho constitueix la generació de energia elèctrica, actualment més de la meitat de la producció mundial de carbó subministra el 37% de la electricitat mundial, existeixen molts de països que són altament dependents del carbó per la seva electricitat.
FORÇA DE L'AIGUA~
El sol és l'origen d'aquesta font d'energia ja que a l'evaporar l'aigua del oceàns, llacs i rius dóna lloc al cicle d'aigua. L'aigua en el seu transcurs per la superfície terrestre té tendència, degut a la gravetat, a ocupar les posicions baixes i l'energia que aquestes caigudes produeixen és explotable per les centrals hidroelèctriques.
Dins d'una central hidroelèctrica podem distingir les següents parts:
1. La presa s'encarrega d'emmagatzemar l'aigua, i elevar-ne el nivell per a la seva utilització hidroelèctrica. Podem distingir diferents tipus de preses: de gravetat, de volta senzilla i de contraforts. Cal dir que el material de construcció sol ser de formigó armat.
2. El canal de derivació canalitza l'aigua de l'embassament fins a les turbines.
3. La cambra de pressió regula la pressió de l'aigua.
4. La canonada de pressió condueix l'aigua fins a la cambra de turbines, aquestes estan construides per diferents materials depenent de la pressió que hagin de suportar.
5. La cambra de turbines és el lloc on es troben les turbines que s'encarreguen de transformar l'energia mecànica de l'aigua en energia elèctrica mitjançant alternadors que es troben enllaçats a l'eix de la turbina. Podem distingir tres tipus de turbina: la Turbina Pelton, Turbina Kaplan i la Turbina Francis.
6. El canal de desguàs té la funció de tornar l'aigua a la llera del riu.
7. El parc de transformadors eleva la tensió del corrent per evitar pèrdues.
Dins d'una central hidroelèctrica podem distingir les següents parts:
1. La presa s'encarrega d'emmagatzemar l'aigua, i elevar-ne el nivell per a la seva utilització hidroelèctrica. Podem distingir diferents tipus de preses: de gravetat, de volta senzilla i de contraforts. Cal dir que el material de construcció sol ser de formigó armat.
2. El canal de derivació canalitza l'aigua de l'embassament fins a les turbines.
3. La cambra de pressió regula la pressió de l'aigua.
4. La canonada de pressió condueix l'aigua fins a la cambra de turbines, aquestes estan construides per diferents materials depenent de la pressió que hagin de suportar.
5. La cambra de turbines és el lloc on es troben les turbines que s'encarreguen de transformar l'energia mecànica de l'aigua en energia elèctrica mitjançant alternadors que es troben enllaçats a l'eix de la turbina. Podem distingir tres tipus de turbina: la Turbina Pelton, Turbina Kaplan i la Turbina Francis.
6. El canal de desguàs té la funció de tornar l'aigua a la llera del riu.
7. El parc de transformadors eleva la tensió del corrent per evitar pèrdues.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)